Conec el teu dolor

Conec el teu dolor
com si el tingués dins el meu pit.

Sé que et saps buida,
com si una mena de dimoni
hagés xuclat tots els teus òrgans
i només n’hagués deixat
la façana.

Sé que d’aquest no-res
intentes treure
la força necessària
per somriure.

Perquè conec el teu dolor; sé
que aquest foc esdevindrà
fum i després cendra.
I que seràs un esfinx.
I brillaràs com mai
i podràs volar de nou.

Confia en el temps
i en tu mateixa;
perquè conec el teu dolor
i sé del cert
que fugirà
quan et sàpiga prou forta.

6 pensaments sobre “Conec el teu dolor

  1. Feia temps que no entrava al teu blog! Avui hi he pensat! M’ha agradat molt tot el que he llegir, especialment aquest poema i per això et comento aquí 🙂

    M'agrada

Deixa un comentari