Conec el teu dolor

Conec el teu dolor
com si el tingués dins el meu pit.

Sé que et saps buida,
com si una mena de dimoni
hagés xuclat tots els teus òrgans
i només n’hagués deixat
la façana.

Sé que d’aquest no-res
intentes treure
la força necessària
per somriure.

Perquè conec el teu dolor; sé
que aquest foc esdevindrà
fum i després cendra.
I que seràs un esfinx.
I brillaràs com mai
i podràs volar de nou.

Confia en el temps
i en tu mateixa;
perquè conec el teu dolor
i sé del cert
que fugirà
quan et sàpiga prou forta.

Juventud, divino tesoro

Sempre ens han venut els vint-i-tants com a un moment d’esplendor ingràvida. Creixes pensant que en aquell moment ja no t’assaltaran els dubtes que et mantenen esclau. Que volaràs del niu i que seràs feliç. I tindràs el cutis fi; ja sense grans i sense arrugues encara. Brillaràs en l’esplendor d’un vestit blanc i riuràs immensament estimant la vida.

Quan hi arribes res no és tant fàcil. Les preguntes ja no t’assalten, és cert. Ara t’atormenten perquè han d’esdevenir immediatament respostes. Segueixes sense saber cap a on camines, però aquest cop la pressa et cau a sobre. Comences a sentir-te envellir, els pits dirigeixen la mirada al terra i tu no has après encara a incorporar-te’n. Plores. L’ansietat et submergeix i t’ofega. Et sents una tortuga que el temps empeny a avançar de pressa. Encara no has “triomfat”. És tard per ser una jove promesa.

I no t’ha donat temps a fer una sola passa.

Al acoso respondo con poesía

Me cruzo contigo en cada esquina
en cada semáforo
en cada cafetería;
suena un silvido valiente
un piropo chirriante:
mierda vomitada de tu boca de cerdo.

A veces me pregunto
cómo hemos llegado hasta aquí.
Hasta me llego a plantear
qué piensas,
por qué lo haces,
qué esperas conseguir.

Pero sigues siendo para mí escoria,
un problema mas que necesita ser resuelto,
una mosca cojonera persiguiendo miel.
Una culebra que se arrastra
hacia algo que ni se asemeja al cariño.

Y estás pútridamente solo.

Em desperta
un dolor greu
al ventre.
Ja no podré tornar a dormir.

Les meves entranyes
sagnen;
el meu cos
es prepara
per la vida,
que fa mal.