Barcelona 2015

Barcelona és ara on tot el passat s’aglomera i el futur es disipa. Una font de records que m’anclen en un temps que sembla haver esdevingut fum, però que en mi encara és cendra. La ciutat dels comptes, la ciutat dels oprimits. Ciutat que un dia va cridar i que ara murmura. Una vila en el fons petita, que guarda el caliu de molta gent; que esdevé un manantial al món, però que a voltes és un pou pútrid pels que la passegen.

Ciutat plena de morts, ciutat plena de vida. Nom reconegut pel món, però imatge oculta sota l’asfalt, sota els sorolls dels trens i autobusos. Ciutat que no dorm, ciutat que de vegades ni respira.

Escenografia dels carrers. Teló tancat on encara s’hi camina. teatre. Teatre. Art asfixiat per mil guerres. Llengua acallada per mil fusells. Terra trepitjada per mil peus. Sòl perforat per mil vagons. Platja navegada per mil creuers. Música tocada per mil músics de carrer. Barcelona.

Anuncis