Els ulls són el mirall de l’ànima, però ja no només això, són el mitjà pel qual ens poden jutjar i fins i tot amenaçar. Són el Big Brother d’Orwell. A Turquia, quan l’aniconisme era una realitat, els nens jugaven a tirar pedres als ulls de les grotesques i amenaçadores figures que els sobrevolaven en antigues esglésies abandonades.
Ara els ulls ens persegueixen. Vivim envoltats de mirades que ens observen, que ens jutgen constantment. Vigilen que fem el que ens dicten.
Publicitat, revistes de moda, campanyes electorals…
Arrenquem-los els ulls!
Prenguem-los la identitat!
No permetem que ens vigilin!
Alba C. Coll 
M’ha fet pensar en que destinada a uns ulls diferents (però intencions similars) existeix també aquesta proposta (menys poètica, això sí)
https://consumpropi.wordpress.com/2015/09/09/llegit-a-les-parets-ii/
M'agradaM'agrada