Asfíxia

“Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt temps que no plou.” Miquel Martí i Pol

 

Se sent certa remor en la gent, en el món. En tot el que t’envolta. Una remor pesada. Bruta. S’arrossega dins el teu cap com una serp furiosa.

Se sent certa remor en tot el que fas. En el que penses. En el que estimes. En el que odies.

Se sent certa remor en el mar. En el cel. En la terra humida. En el brut asfalt que et fereix els peus. En els teatres. En els trens. Autobusos. Bicicletes. Centres Comercials. Manifestacions. Biblioteques. En els cartells publicitaris i en la gent que els pren com a model de vida.

Se sent una puta remor que asfixia qualsevol que senti. Qualsevol que pensi. Una remor que més enllà de callar farà que callis tu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s