En l’aire. En la ment.

Ell sempre dorm en els enlairaments. Com un rellotge, sempre agafa el moment exacte en que l’avió pren el vol i s’estabilitza. Un cop et pots descordar el cinturó obre els ulls i segueix tant despert com abans. A mi, en canvi, m’agrada despedir-me de la terra que deixo als meus peus. És com si necessités agraïr d’alguna manera el que hi he viscut, una mena d’epíleg. O un “a reveure”.

– Com ha anat l’enlairament?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s