Flughafen Kusse

Després d’un riure nerviós se’ns han acabat les paraules. Sento la teva mirada ofegar-se en els meus ulls. I respirem aquest silenci; respirem lentament aquest silenci. Sembles apropar-te cap a mi, però tremoles. I els meus ulls es sumergeixen en els teus. Llavors ens trobem, sense buscar-nos o buscant-nos més que mai ens trobem. Ens trobem en l’alè, en l’oxigen que ens robem l’un a l’altre per permetre’ns respirar. Ens trobem en el dolç silenci que neix com una melodia a cau d’orella. Ens trobem en el formigueix de les mans enredades als cabells i en la pell que s’eriça pel suau tacte dels nostres dits. I en aquest moment el món s’atura -i ja es podria aturar per sempre-. En aquest moment el temps perd el nom i la coherència, perd el so desconcertant i la màquina que el fa viure; perd les hores, els minuts i els instants que el construeixen. En aquest moment el temps perd al temps per trobar-nos a nosaltres. I a nosaltres ens perdem quan ell ens troba. 

Obrim lentament els ulls que ara s’ofeguen en aigua. I ens torna a pesar el silenci, aquest cop més que mai. 

I els ulls ja no es troben mentre observo com t’allunyes entre la boira que és la gent que, com tu, marxa. 

 

Alba C. Coll

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s